22/9/07

Los miserables

Orgullo de hermana, ¡cómo no!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Y yo soy la otra hermana orgullosa. Por los dos! Mònica m'encanta el teu blog. I m'encantarà llegir-lo cada dia. He après moltes coses de tu, ia així, en la distància, podré seguir fent-ho.
Nico, estàs guapíssim! I ho fas tan bé... M'he emocionat una miqueta i tot. Quina llàstima no poder ser allà per veure't en directe i per grabar-te (estic segura que ho hauria fet millor que el càmara que va penjar el vídeo al youtube, jeje..)
Us estimo molt. Petons i abraçades.
MARIA

Ferran dijo...

Hola, Mònica. No sé el teu correu, però casi que no fa falta, no? Perquè ja tinc aquest blog per escriure't... I tu?
Per cert, jo també estic orgullós d'en Nico...
I trobo que el blog és genial! (L'has fet tu sola, el format i tal i qual?)
Bueno, des d'ahir ja sóc universitari! Més tard parlarem de la carrera, vale?
Vinga!